La flautista Elisabet Franch, ex-alumna de la nostra escola, acaba de guanyar el Primer premi al Concorso Flautistico Internazionale "Domenico Cimarosa" de Roma.
El vent té un univers propi que la música conjuga amb les altres
famílies d'instruments tot donant-li un protagonisme entre màgic i
tel·lúric. La flauta ens arriba com un so ancestral, vingut de
l'antiguitat, que després de l'era industrial va transformar lleument el
seu timbre amb un color que ha produït gran meravelles.
Elisabet
Franch va triar la flauta com a instrument i aquest l'ha duta fins al
fossat de La Scala de Milà, on ha tocat de primera flauta després de ser
admesa a l'Orchestra dell'Accademia i, on tres anys després segueix
sent convidada. Tota una fita en la qual ha pogut viure l'experiència de
ser dirigida per les principals batutes, com la de Gustavo Dudamel. Un
lloc privilegiat que li ha servit per desenvolupar encara més la seva
tècnica, com si es tractés de la veu humana, perquè segons Elisabet
Franch, cal tocar com si es cantés.
Va començar a l'Escola
Municipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat amb Josep Ferré i
després a l'ESMUC amb Albert Mora i Júlia Gállego. Després va marxar a
París per fer el perfeccionament de piccolo i més tard va formar part de
l'Acadèmia del Liceu, un dels primers projectes que van ser víctimes de
la crisi. Des de llavors, els premis s'han anat succeïnt els darrers
anys de la carrera de l'Elisabet amb bona freqüència. L'últim i de més
impacte internacional és el gran premi de la Nagahara Flute Contest que
atorga aquesta marca d'instruments i el prestigiós flautista irlandès
Sir James Galway, amb el qual podrà interpretar i treballar aquest
juliol a Suïssa el Concierto Pastoral per a flauta i orquestra de Joaquín
Rodrigo, una de les obres més difícils i que va ser dedicada a ell.
Les
altre referències que té Elisabet Franch en el seu horitzó artístic, a
més del legendari Jean-Pierre Rampal, són els flautistes Raffaele
Trevisani, el seu actual mestre, i Andrea Griminelli. Tots ells
representen la musicalitat i el virtuosisme que ha de tenir un gran
solista. Un talent que l'Elisabet Franch també porta a dins i que
demostra cada vegada que puja a un escenari.
Mònica Pagès Santacana Revista Musical Catalana - 1 juliol 2013
Mònica Pagès Santacana Revista Musical Catalana - 1 juliol 2013
Aquí la podeu escoltar acompanyada per Josep Ferré en la transcripció de "Casta diva", en un recital a l'Aula Magna realitzat el mes de maig d'aquest any:
I aquí en un solo de "L'Italiana in Algeri" de Rossini, amb l'Orchestra dell'Accademia del Teatro Alla Scala di Milano, de 2011:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada