" La música, aquest meravellòs llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes "
Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i
reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors
d’orquestra del seu temps.
Nascut al Vendrell el 29 de desembre
de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la
música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers
coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona
i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria
professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del
món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del
violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i
expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat
expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau
Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com
l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la
pau.
El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a
marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i,
després, a San Juan de Puerto Rico.
A més de la seva
extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una
dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els
nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les
diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un
home de pau.
Pau Casals va morir l’any 1973, a l’edat de
noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves
despulles descansen en el cementiri del Vendrell. (font: Fundació Pau Casals)
Saber-ne més
Actes institucionals i perfil polític: Vilaweb
Quaranta anys sense Pau Casals
El Cant del ocells, la cançó catalana que Casals va fer universal. Concert a la Casa Blanca el 1961.
I una raresa: Victòria dels Àngels acompanyada per Pau Casals al piano. Interpreten Vergebliches Ständchen, de Brahms, en un concert en viu al Festival de Prades, l'any 1958.
Lectura recomenada:
Corredor, Josep M (1967):
Converses amb Pau Casals. Barcelona. Ed. Selecta.
( Reeditat el 2012 per
Edicions de la l·l )
Aquest llibre reflecteix amb molta fidelitat el pensament musical i la visió social i política del gran violoncel·lista català. De lectura imprescindible per a músics i també per a tothom qui vulgui aproximar-se a la figura de Casals.
Reportatge a TV3:
Pau Casals, l'home que va fer sentir el silenci
"El violoncel és la meva única arma...No tocaré als països que han reconegut Franco"
