Comunicat de les escoles superiors artístiques de Catalunya contra la regressió dels ensenyaments artístics

Ens fem ressó del comunicat emès per les direccions de les escoles superiors artístiques de Catalunya en contra de la regressió de l'educació artística en al nova llei d'educació. 

Font: Escola superior de música de Catalunya (ESMUC)

Text del manifest

Les escoles superiors artístiques de Catalunya fan públic un manifest contra la regressió dels ensenyaments artístics. Els responsables dels centres docents signants emplacen el Ministre d'Educació i els grups parlamentaris del congrés dels diputats a posar remei immediat a aquesta situació.

ENSENYAMENTS ARTÍSTICS SUPERIORS: NO A L’ESTAFA

Reunits els directors i directores de les escoles superiors artístiques de Catalunya, de titularitat pública, prenem els següents acords:

1. Lamentar la regressió que el projecte de“Ley Orgánica de Mejora de la Calidad de la Educación (LOMCE)” suposa per a les arts en el sistema educatiu, amb la supressió del Batxillerat d’Arts Escèniques, Música i Dansa i amb la reducció de la presència testimonial que tenien la música i la plàstica en el currículum de l’ensenyament obligatori. És universalment reconeguda la importància de les arts en la formació integral de la persona, en les seves capacitats emocionals i socials, en els seves competències expressives, creatives i relacionals; i els avantatges que comporten fins i tot en l’adquisició de la resta de coneixements. Respecte dels altres països avançats, que compten amb les arts a tots els nivells de l’ensenyament obligatori, portem un greu endarreriment que, ara, lluny de disminuir, sembla destinat a accentuar-se, condemnant la ciutadania a un endèmic analfabetisme artístic.
2. Mostrar una sorpresa majúscula pel fet que el projecte de llei no conté allò que era obvi i que havia concitat ja, en les consultes fetes, la coincidència favorable dels principals grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, disposats a la immediata reparació de l’error tècnic comès, en el seu dia, pel Ministeri d’Educació, en l’ordenació dels ensenyaments artístics superiors: aquest havia incorporat la nova denominació de “Grau” que els correspon, no dins de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) com pertocava, sinó dins del Reial Decret d’Ordenació dels Ensenyaments Artístics Superiors. Això va donar lloc a una sentència contrària del Tribunal Suprem que exigeix, per posar-hi remei, una esmena immediata a la LOE.
3. El fet que aquesta esmena no s’hagi produït encara, ha anat en greu detriment dels interessos d’aquests ensenyaments i, particularment, del seu alumnat, que s’ha vist obligat a matricular-se enguany d’un anacrònic “Títol Superior”. Cosa que resulta especialment greu per als milers d’alumnes de tot l’Estat que no comencen ara els seus estudis, sinó que van optar en el seu dia i venen cursant des de fa un i dos anys una carrera de Grau que, inopinadament, ha deixat de dir-se’n. Una cosa és que, com havíem entès, aquest sigui un fet passatger, fruit d’un error en procés de correcció. I una altra cosa molt diferent és que el fet respongui, ara, a una voluntat contrària del Ministeri, que es disposa a fer taula rasa dels compromisos adquirits a través d’un llarg procés ordenador, que va desenvolupar-se sobre la base del més ampli consens professional, pedagògic i polític, que va establir-se en el marc del Consell Superior d’Ensenyaments Artístics de l’Estat i que va passar tots els filtres estatals preceptius. No dubtem a afirmar que això seria una autèntica estafa i que aniria en greu detriment de la credibilitat del mateix Estat, que és cridat a ser un factor d’ordre i no de desordre, a defensar els drets dels ciutadans i no a conculcar-los.
4. Emplaçar el Ministre d’Educació i els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats aposar remei immediat a aquesta situació intolerable amb la consegüent esmena a la LOE. Tal com estableix aquesta llei orgànica i confirma la sentència del Tribunal Suprem, els nostres són estudis “de tercer cicle o de grau”. I, perquè en són, se n’han de dir. Fora del menyspreu a les arts, res no explica la situació actual ni pot justificar la seva persistència.    

Avelina Argüelles, directora del Conservatori Superior de Dansa-IT

Josep Borràs, director de l’Escola Superior de Música de Catalunya

Mercè Camps, directora de l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques

Jordi Font, director general de l’Institut del Teatre

Agustí Humet, co-director de l’Escola Superior d’Art Dramàtic-IT

Miquel Mirambell, director de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals

Magda Puyo, co-directora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic-IT

Catalunya, 4 d’octubre de 2012